A les 11 h. del matí, després de passar el control de material, vam eixir corrent de Benasc cap al massís de l'Aneto. Una cursa de 78 kilòmetres amb una pendent positiva acumulada de 3.500 metres, una carrera d'autosuficiència, sense cap ajuda externa. Havíem de dur tot el material necessari damunt: talla-vents, forro polar, menjar, aigua, pastilles potabilitzadores, manta de supervivència, brúixola, xiulit d'emergència, frontal, mapa, road-book...
La primera part de la cursa fou molt dura fins al coll de Ballivierna (km 19) on passes de 1.138 m fins a 2.732 m. Et falta l'alé pujant per les pedres. Després una baixada molt perillosa fins a l'ibon de Llauset. En la baixada vaig caure i em vaig pegar en la canyella amb un pedra. Un colp dur, se'n va adormir la cama i pensava que me l'havia partit. Falsa alarma, després de cinc minuts em vaig alçar i la cama estava sencera, vaig seguir 2 kilòmetres fins al punt de control i em van curar la ferida, mentre menjava una barreta i cinc dàtils. Una vegada curat, a córrer altra vegada, que tornàvem a pujar el coll de Ballivierna.
En el kilòmetre 30 ja es veien els llamps i escoltàvem els trons, i el que era previsible, al kilòmetre 35 el cel començà a descarregar aigua. Fins al kilòmetre 55 no va deixar de ploure, o siga corrent i caminant, tot mullat. Al punt de control de La Besurta (km 53), miracle, ens van donar un caldet calentet de la marca "Aneto", l'única ajuda externa. No se m'oblidara mai aquest caldet, boníssim. Jo crec que tots el que hem fet la prova, de segur que comprarem aquest caldet. El director de màrqueting d'aquesta marca es un "crack", al kilòmetre 53, de segur que es fregava les mans quan començava a tronar.
Després del caldet, mig tremolant, seguirem la marxa. Quan estàs mullat, si pares una estona, agafes fred. Els últims 25 kilòmetres tot fosc, es feu de nit, al mig dels pirineus. Em vaig posar el frontal i a la marxa. Per la nit la gent ja anava agrupant-se, ja que si et quedes sol i et perds, és una gran putada. La veritat és que era perillós anar per les pedres mullades per la nit. De vegades, quan esvaraves, enfocaves la llum al costat i veies els tallats, notaves l'adrenalina. El més bonic, veure alguna salamandra pel camí, no n'havia vist mai.
Després de 15 hores i 20 minuts vaig arribar a la meta a Benasc. Eren les 2 i 20 de la matinada, i els meus companys d'aventura m'esperaven amb una manteta i tot. La nit de divendres, abans de la prova, sopàrem i ens vam riure molt entre cervesetes (carbohidrats). Jo pensava arribar a les 11, hora del soparet i la cerveseta. Què ingenu!...La cerveseta recuperadora vingué diumenge.
La primera part de la cursa fou molt dura fins al coll de Ballivierna (km 19) on passes de 1.138 m fins a 2.732 m. Et falta l'alé pujant per les pedres. Després una baixada molt perillosa fins a l'ibon de Llauset. En la baixada vaig caure i em vaig pegar en la canyella amb un pedra. Un colp dur, se'n va adormir la cama i pensava que me l'havia partit. Falsa alarma, després de cinc minuts em vaig alçar i la cama estava sencera, vaig seguir 2 kilòmetres fins al punt de control i em van curar la ferida, mentre menjava una barreta i cinc dàtils. Una vegada curat, a córrer altra vegada, que tornàvem a pujar el coll de Ballivierna.
En el kilòmetre 30 ja es veien els llamps i escoltàvem els trons, i el que era previsible, al kilòmetre 35 el cel començà a descarregar aigua. Fins al kilòmetre 55 no va deixar de ploure, o siga corrent i caminant, tot mullat. Al punt de control de La Besurta (km 53), miracle, ens van donar un caldet calentet de la marca "Aneto", l'única ajuda externa. No se m'oblidara mai aquest caldet, boníssim. Jo crec que tots el que hem fet la prova, de segur que comprarem aquest caldet. El director de màrqueting d'aquesta marca es un "crack", al kilòmetre 53, de segur que es fregava les mans quan començava a tronar.
Després del caldet, mig tremolant, seguirem la marxa. Quan estàs mullat, si pares una estona, agafes fred. Els últims 25 kilòmetres tot fosc, es feu de nit, al mig dels pirineus. Em vaig posar el frontal i a la marxa. Per la nit la gent ja anava agrupant-se, ja que si et quedes sol i et perds, és una gran putada. La veritat és que era perillós anar per les pedres mullades per la nit. De vegades, quan esvaraves, enfocaves la llum al costat i veies els tallats, notaves l'adrenalina. El més bonic, veure alguna salamandra pel camí, no n'havia vist mai.
Després de 15 hores i 20 minuts vaig arribar a la meta a Benasc. Eren les 2 i 20 de la matinada, i els meus companys d'aventura m'esperaven amb una manteta i tot. La nit de divendres, abans de la prova, sopàrem i ens vam riure molt entre cervesetes (carbohidrats). Jo pensava arribar a les 11, hora del soparet i la cerveseta. Què ingenu!...La cerveseta recuperadora vingué diumenge.
3 comentaris:
Hola!!molt xulo el blog i una passada les curses que fas!!a la teua àvia li va faltar dir que el seu nét estava com una roca.un saludet
M'agradat le descripció que fas del Besori i de la Serra d'Alèdua. Gràcies a tú ja se d'on li ve el nom.
Jo he pujat al Besori en moto i en bicicleta però la pròxima vegada vull fer-ho corrent.
Bernabé
M'alegra molt que t'agrade la descripció, i per supossat aquest paraje. Si vols anar corrent, el Club Atletisme Alcàsser organitza una cursa no competitiva "Alcàsser-Besori-Alcàsser" de 33 km tots els anys. Enguany crec que es diumenge 24 de gener.
Publica un comentari a l'entrada