No hi pot faltar la cerveseta

Una de les coses més dolentes que et poden passar, és obrir la nevera i veure que no hi han cerveses, o anar a casa d'un amic i que et diga que no li'n queden, en queda alguna però sense alcohol, si que en te però no està fresca...Errors imperdonables.

Per a què a mi no em passe això, jo utilitze el MRP (Material Requirements Planning), un sistema de planificació de la producció i gestió de stocks. Encara que no produïm, anem a prendre molt seriosament l'abastiment i la gestió de stock. Necessitem una nevera, un rebost i una llista de compra (o crompa). Fixem un mínim de stock, cadascú el que vullga, depenent del seu consum, visites d'amics, amigues (si es una amiga caldria deixar una botelleta de cava o vi blanc, per si de cas), etc. Jo personalment, he fixat el mínim de 6 cerveses. El sistema es el següent, jo tinc dotze cerveses a la nevera i dotze al rebost. Vas consumint fins que en queden només 6, quan agafes la sexta, immediatament, abans de tancar la nevera, vas al rebost i agafes un pack de 6 que posaràs a la nevera, la tanques, i a continuació afegeixes a la llista de compres la paraula màgica "cerveseta". Quan vages al supermercat (amb una freqüència raonable) t'abasteixes de les 6 cerveses que dormiran al rebost. Si la rotació es forta, i no parle del gas de la cerveseta, podríem incrementar el stock mínim o la freqüència de compra. Amb aquest sistema difícilment et quedaràs sense amics.

Si tens molts diners pots utilitzar el Just In Time, o siga, un toc de campaneta i la cerveseta a la mà.

Després diuen que a la Universitat no s'aprén.

Marató de muntanya d'Espadà 14-12-2008

Encara una mica desfet després d'aquesta marató, dura, com totes. Hem eixit de Sogorb, i corrent per la muntanya, hem anat a buscar la Vall d'Almonacid, després pujant i pujant fins que ens han baixat per a fer una pujada completa al cim d'Espadà. Els bessons de les cames també pujaven. Després hem baixat buscant Almedíxer, una pujadeta i cap a Castellnovo, buscant la meta a Sogorb. Aquesta segona part ha sigut més assequible orogràficament, però no menys dura, ja que les cames van fallant. L'oratge molt bo en general, llevat de quant pujàvem al cim, on ens ha acompanyat un vent del nord fresquet, o gelat millor dit. L'any passat varem córrer una gran part de la prova amb la muntanya nevada, va ser molt bonic.

L'organització mol bona, els avituallaments molt bons i amb molts tipus de menjar, sobretot el codonyat que ens dona molta energia. A la fi, a més de diversos productes de la comarca com l'oli d'oliva verge i la mel, ens han regalat un sac de dormir. Només una falta, i per a mi una mica greu, no hem pogut gaudir de la gran recuperadora, la nostra gran estimada cerveseta a la fi de la prova. Menys mal que dissabte vam carregar una mica de carbohidrats disfressats de "rubia" meravellosa i que després en arribar a casa recuperarem.

Que gran es respirar l'aire pur de la serralada, rodejat de sureres, i no del contaminat, i rodejat d'algú que altre cap de suro.

Mitja marató d'Alzira

Bon dia, avui a les 10 hem anat a la mitja marató d'Alzira, molt bonica, per cert, i també una mica dura, sobretot a partir del kilòmetre 5 pujant en direcció a la murta fins al 14, després baixadeta. L'organització molt generosa, ens han donat un forro polar, taronges, paquets de pipes i altres productes, un gelat especial, d'aquestos que consumim a l'estiu, però que avui amb el fred i tot l'hem assaborit com si estiguérem a la platja. Ens han oferit un suc de taronja, molt bo i que hem agraït molt, ja que pujant cap a la murta, per l'horta, hem vist molts tarongers amb el seu fruit a punt de collir, i de segur que molts corredors hem pensat de parar una estona i menjar-se'n unes quantes, jo personalment, ho he pensat. Tant de bo seria que no ens pareguera gens especial el suc de taronja, perquè el consumim tots els dies, ja que ens anirien millor les coses, tant per a la salut com per a la nostra economia. Y per a finalitzar, ja estirats els muscles, la gran recuperadora, la nostra beer, la nostra cerveseta, que en aquesta ocasió ha sigut oferida per AMSTEL. Moltes gràcies per esperar-nos, després de 21 kilòmetres i 97 metres.

PRESENTACIÓ

Aquest espai està creat per a poder expressar-se sobre les grans passions a l'esport i a la cervesa, ambdues complementàries, sempre que la segona siga amb moderació (una darrere de l'altra...). En quant a l'esport no se molt bé quina quantitat es pot considerar moderada, quina dosi es la recomanable per a cada tipus d'esport?, amb quina freqüència s'ha de practicar?, amb qui ens hem de comparar per a veure si som moderats o no?. Jo, personalment, pense que no soc gens extremista pel que fa a l'esport, tanmateix, hi ha gent que pensa el contrari. Supose que la gent enganxada a les endorfines sap del que estic parlant.

La meua trajectòria començà amb el karate, taekwondo i tenis, en la meua infància, després vingué el futbol. Ja retirat d'aquest últim esport vaig començar amb la bicicleta de muntanya, després a córrer per a fer fons per a la bici, després vingueren les curses, les mitges maratons, les senceres, d'asfalt i de muntanya, la natació, la bicicleta de carretera, duatlons, triatlons, senderisme, muntanyisme...

Amb la meua experiència esportiva, he pogut comprovar la complementarietat de la cerveseta (amb el diminutiu característic dels valencians, expressant afecte, no tamany) i els diferents tipus d'esport, ja siga pels carbohidrats, com pel fenomen social. Com la gaudíem els meus amics després dels partits de futbol, i ara, com la gaudim en l'esmorzaret després de la bicicleta de muntanya o després de córrer. Com ens ajuda a relaxar-nos una mica el dia abans de la marató, matant els nervis, com la fem servir per a celebrar l'esdeveniment esportiu, ja finalitzat, i en quantes excursions somiem després de la segona cerveseta, la majoria d'elles fetes realtitat.

Bo, ja en parlarem de les virtuts de les rubies i les morenes, i com no, les tostades...