diumenge, 30 de novembre del 2008

Mitja marató d'Alzira

Bon dia, avui a les 10 hem anat a la mitja marató d'Alzira, molt bonica, per cert, i també una mica dura, sobretot a partir del kilòmetre 5 pujant en direcció a la murta fins al 14, després baixadeta. L'organització molt generosa, ens han donat un forro polar, taronges, paquets de pipes i altres productes, un gelat especial, d'aquestos que consumim a l'estiu, però que avui amb el fred i tot l'hem assaborit com si estiguérem a la platja. Ens han oferit un suc de taronja, molt bo i que hem agraït molt, ja que pujant cap a la murta, per l'horta, hem vist molts tarongers amb el seu fruit a punt de collir, i de segur que molts corredors hem pensat de parar una estona i menjar-se'n unes quantes, jo personalment, ho he pensat. Tant de bo seria que no ens pareguera gens especial el suc de taronja, perquè el consumim tots els dies, ja que ens anirien millor les coses, tant per a la salut com per a la nostra economia. Y per a finalitzar, ja estirats els muscles, la gran recuperadora, la nostra beer, la nostra cerveseta, que en aquesta ocasió ha sigut oferida per AMSTEL. Moltes gràcies per esperar-nos, després de 21 kilòmetres i 97 metres.

dijous, 27 de novembre del 2008

PRESENTACIÓ

Aquest espai està creat per a poder expressar-se sobre les grans passions a l'esport i a la cervesa, ambdues complementàries, sempre que la segona siga amb moderació (una darrere de l'altra...). En quant a l'esport no se molt bé quina quantitat es pot considerar moderada, quina dosi es la recomanable per a cada tipus d'esport?, amb quina freqüència s'ha de practicar?, amb qui ens hem de comparar per a veure si som moderats o no?. Jo, personalment, pense que no soc gens extremista pel que fa a l'esport, tanmateix, hi ha gent que pensa el contrari. Supose que la gent enganxada a les endorfines sap del que estic parlant.

La meua trajectòria començà amb el karate, taekwondo i tenis, en la meua infància, després vingué el futbol. Ja retirat d'aquest últim esport vaig començar amb la bicicleta de muntanya, després a córrer per a fer fons per a la bici, després vingueren les curses, les mitges maratons, les senceres, d'asfalt i de muntanya, la natació, la bicicleta de carretera, duatlons, triatlons, senderisme, muntanyisme...

Amb la meua experiència esportiva, he pogut comprovar la complementarietat de la cerveseta (amb el diminutiu característic dels valencians, expressant afecte, no tamany) i els diferents tipus d'esport, ja siga pels carbohidrats, com pel fenomen social. Com la gaudíem els meus amics després dels partits de futbol, i ara, com la gaudim en l'esmorzaret després de la bicicleta de muntanya o després de córrer. Com ens ajuda a relaxar-nos una mica el dia abans de la marató, matant els nervis, com la fem servir per a celebrar l'esdeveniment esportiu, ja finalitzat, i en quantes excursions somiem després de la segona cerveseta, la majoria d'elles fetes realtitat.

Bo, ja en parlarem de les virtuts de les rubies i les morenes, i com no, les tostades...