No hi pot faltar la cerveseta

Una de les coses més dolentes que et poden passar, és obrir la nevera i veure que no hi han cerveses, o anar a casa d'un amic i que et diga que no li'n queden, en queda alguna però sense alcohol, si que en te però no està fresca...Errors imperdonables.

Per a què a mi no em passe això, jo utilitze el MRP (Material Requirements Planning), un sistema de planificació de la producció i gestió de stocks. Encara que no produïm, anem a prendre molt seriosament l'abastiment i la gestió de stock. Necessitem una nevera, un rebost i una llista de compra (o crompa). Fixem un mínim de stock, cadascú el que vullga, depenent del seu consum, visites d'amics, amigues (si es una amiga caldria deixar una botelleta de cava o vi blanc, per si de cas), etc. Jo personalment, he fixat el mínim de 6 cerveses. El sistema es el següent, jo tinc dotze cerveses a la nevera i dotze al rebost. Vas consumint fins que en queden només 6, quan agafes la sexta, immediatament, abans de tancar la nevera, vas al rebost i agafes un pack de 6 que posaràs a la nevera, la tanques, i a continuació afegeixes a la llista de compres la paraula màgica "cerveseta". Quan vages al supermercat (amb una freqüència raonable) t'abasteixes de les 6 cerveses que dormiran al rebost. Si la rotació es forta, i no parle del gas de la cerveseta, podríem incrementar el stock mínim o la freqüència de compra. Amb aquest sistema difícilment et quedaràs sense amics.

Si tens molts diners pots utilitzar el Just In Time, o siga, un toc de campaneta i la cerveseta a la mà.

Després diuen que a la Universitat no s'aprén.

Marató de muntanya d'Espadà 14-12-2008

Encara una mica desfet després d'aquesta marató, dura, com totes. Hem eixit de Sogorb, i corrent per la muntanya, hem anat a buscar la Vall d'Almonacid, després pujant i pujant fins que ens han baixat per a fer una pujada completa al cim d'Espadà. Els bessons de les cames també pujaven. Després hem baixat buscant Almedíxer, una pujadeta i cap a Castellnovo, buscant la meta a Sogorb. Aquesta segona part ha sigut més assequible orogràficament, però no menys dura, ja que les cames van fallant. L'oratge molt bo en general, llevat de quant pujàvem al cim, on ens ha acompanyat un vent del nord fresquet, o gelat millor dit. L'any passat varem córrer una gran part de la prova amb la muntanya nevada, va ser molt bonic.

L'organització mol bona, els avituallaments molt bons i amb molts tipus de menjar, sobretot el codonyat que ens dona molta energia. A la fi, a més de diversos productes de la comarca com l'oli d'oliva verge i la mel, ens han regalat un sac de dormir. Només una falta, i per a mi una mica greu, no hem pogut gaudir de la gran recuperadora, la nostra gran estimada cerveseta a la fi de la prova. Menys mal que dissabte vam carregar una mica de carbohidrats disfressats de "rubia" meravellosa i que després en arribar a casa recuperarem.

Que gran es respirar l'aire pur de la serralada, rodejat de sureres, i no del contaminat, i rodejat d'algú que altre cap de suro.