Dissabte 9 de maig a les 6 del matí, encara de nit, vam començar a córrer a l'estadi Castalia de Castelló. La veritat que veure al voltant de 1.500 persones a l'eixida, era simptomàtic què no erem els únics bojos que s'havíem alçat a les 3 del matí per estar allí, nosaltres n'erem quatre. Costava creure que anaves a travessar tot el País Valencià des de la costa fins a l'interior. L'itinerari per la Pedra Serra de Borriol, la Bassa de les oronetes, Les Useres, Sant Miquel de les Torrecelles, Xodos, Pla de la Banyadera i Sant Joan de Penyagolosa. El paisatge preciós, vistes impressionants, muntanyes i muntanyes, barrancs, rierols, vegetació, poblets, masos, pedres, moltes pedres...
La primera part vas content, estàs fort, les cames responen a tot el que es fique pel mig, fins que arribes a Les Useres (km 35), on et trobes amb dues sensacions, una, que ja eres a la meitat de la cursa, l'altra, que el pitjor està per vindre. Ací comencen els pelegrins de Les Useres, dóna molt bon rotllo seguir els mateixos passos dels que any rere any mantenen aquesta tradició centenària. En alguna part, corrent, divises el cim del Penyagolosa allà a fer la mà..., dona vertigen veure el que queda. Quan veus algun turó que has de pujar, penses que darrere s'amaga el poble del proper avituallament, quan estàs dalt i no el veus, et quedes fet pols. Vas amunt i avall, més amunt que avall, fins a superar un desnivell positiu de 2.500 metres, i no et pots descuidar quan baixes, ja que hi han moltes pedres, i un pas en fals potser fatal.
Una estampa molt bonica es quan es veu l'ermita de Sant Miquel de les Torrecelles i una altra el poble de Xodos. Els avituallaments són espectaculars per la quantitat de menjar i begudes que hi han, l'organització perfecta, fins i tot hi ha un 3 km abans de finalitzar, a la Banyadera, que va fer que no em deshidratara. Després de l'avituallament de Xodos al km 55 ve la pujada al Marinet, llarga i de molta pendent, vaig pujar molt bé, però em vaig quedar sense líquid al cos, necessitava aigua i encara quedaven 2 o 3 kilòmetres de pujada a la Banyadera, aquestos se'n van fer eterns. A banda de la falta d'aigua, portàvem a l'esquena 60 km. Una vegada hidratat vaig baixar els últims 3 km per unes sendes plenes de trampes, moltes pedres eixint de la terra que et podien fer redolar, fins a la meta a Sant Joan de Penyagolosa.
A la meta no hi havia cerveseta, però si un caldet que em va fer reviscolar després d'una dutxa d'aigua molt freda. Una vegada recuperat vaig anar a buscar la cerveseta, que no estava lluny, com era d'esperar, havent-hi un monestir al costat.
Com em deia un corredor, que també es pelegrí de les Useres: "Aquesta cursa te moments mig bons, roïns, molt roïns i de pitjors". Jo, ja es la segona vegada que la faig i quanta raó té.
La primera part vas content, estàs fort, les cames responen a tot el que es fique pel mig, fins que arribes a Les Useres (km 35), on et trobes amb dues sensacions, una, que ja eres a la meitat de la cursa, l'altra, que el pitjor està per vindre. Ací comencen els pelegrins de Les Useres, dóna molt bon rotllo seguir els mateixos passos dels que any rere any mantenen aquesta tradició centenària. En alguna part, corrent, divises el cim del Penyagolosa allà a fer la mà..., dona vertigen veure el que queda. Quan veus algun turó que has de pujar, penses que darrere s'amaga el poble del proper avituallament, quan estàs dalt i no el veus, et quedes fet pols. Vas amunt i avall, més amunt que avall, fins a superar un desnivell positiu de 2.500 metres, i no et pots descuidar quan baixes, ja que hi han moltes pedres, i un pas en fals potser fatal.
Una estampa molt bonica es quan es veu l'ermita de Sant Miquel de les Torrecelles i una altra el poble de Xodos. Els avituallaments són espectaculars per la quantitat de menjar i begudes que hi han, l'organització perfecta, fins i tot hi ha un 3 km abans de finalitzar, a la Banyadera, que va fer que no em deshidratara. Després de l'avituallament de Xodos al km 55 ve la pujada al Marinet, llarga i de molta pendent, vaig pujar molt bé, però em vaig quedar sense líquid al cos, necessitava aigua i encara quedaven 2 o 3 kilòmetres de pujada a la Banyadera, aquestos se'n van fer eterns. A banda de la falta d'aigua, portàvem a l'esquena 60 km. Una vegada hidratat vaig baixar els últims 3 km per unes sendes plenes de trampes, moltes pedres eixint de la terra que et podien fer redolar, fins a la meta a Sant Joan de Penyagolosa.
A la meta no hi havia cerveseta, però si un caldet que em va fer reviscolar després d'una dutxa d'aigua molt freda. Una vegada recuperat vaig anar a buscar la cerveseta, que no estava lluny, com era d'esperar, havent-hi un monestir al costat.
Com em deia un corredor, que també es pelegrí de les Useres: "Aquesta cursa te moments mig bons, roïns, molt roïns i de pitjors". Jo, ja es la segona vegada que la faig i quanta raó té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada