El Besori (360 m.) es el punt més alt de la serra d'Alèdua, les últimes muntanyes del Sistema Ibèric per la part del sud. Es al terme de Llombai, poble on es troba el monestir de la Santa Creu, casa de novicis dominics, fundat l'any 1544 pel mateix beat i duc de Gandia, Francesc de Borja, després de ser nomenat marqués de Llombai, com tots sabeu, membre de la família valenciana més internacional. El nom de la serra el dona el poble d'Alèdua, poble morisc, situat a la marge esquerra del riu Magre, avui despoblat però encara roman el castell construït a final del segle Xll.
Diumenge passat, el dia 25 de gener, vam fer la cursa Alcàsser-Besori de 33 km. Quasi un centenar de persones eixirem del poliesportiu d'Alcàsser a les 7:30 h. fins al cim del Besori, i tornar, clar està, on estava esperant-nos la cerveseta. Organitzat pel Club Atletisme d'Alcàsser, un dels més dinàmics del País en quant a proves, i també un dels que més atletes presenta a la Marató de València, l'any passat més d'una trentena. Aquesta prova es un gran entrenament per a la marató del cap i casal. Primer, 10 km tranquilets, avituallament, i a pujar per la serra esmentada. Un paratge preciós i una vista privilegiada, divisant al nord la serra Calderona i la d'Espadà, a l'est l'albufera i el mediterrani, cap al sud, el Montduver i el Montgó i en la direcció que anem corrents la Serra de l'Ave i de Martés. Quan s'acostàvem al Besori ja sentíem les dolçaines que ens amenitzaven el segón avituallament. Ens nutrirem de dàtils, figues seques, albercocs, avellanes...,ens hidratàrem, i buscàrem corrents la baixada al tercer avituallament. Després una espenteta i cap a Alcàsser, pensant en l'esmorzaret i la cerveseta. A la fi ens van donar uns guants i una xaqueta impermeable, de segur que sabien que la propera setmana venia plovent.
Com vam gaudir corrent per les sendes i camins que algun dia van xafar pobladors de l'horta i d'Alèdua, frares, captaires en direcció al monestir... Corrent pels voltants que fins i tot serviren d'amagatall per als sarraïns abans de la seua expulsió. La veritat siga dita es que quant pujàvem "la pòlvora", costera amb molta pendent, no ens vingué al cap ni la nostra rossa estimada.
Hi ha una novel·la "El mut de la campana" de Josep Lozano que parla d'aquest indret. I si vols conéixer sobre els papes valencians, nissaga que feu que durant una època als carrers de Roma es parlara el Valencià, comença a llegir "Borja Papa" de J. Francesc Mira, antropòleg i escriptor valencià que ha creat una combinació de literatura i "gran història" en aquest llibre.
Diumenge passat, el dia 25 de gener, vam fer la cursa Alcàsser-Besori de 33 km. Quasi un centenar de persones eixirem del poliesportiu d'Alcàsser a les 7:30 h. fins al cim del Besori, i tornar, clar està, on estava esperant-nos la cerveseta. Organitzat pel Club Atletisme d'Alcàsser, un dels més dinàmics del País en quant a proves, i també un dels que més atletes presenta a la Marató de València, l'any passat més d'una trentena. Aquesta prova es un gran entrenament per a la marató del cap i casal. Primer, 10 km tranquilets, avituallament, i a pujar per la serra esmentada. Un paratge preciós i una vista privilegiada, divisant al nord la serra Calderona i la d'Espadà, a l'est l'albufera i el mediterrani, cap al sud, el Montduver i el Montgó i en la direcció que anem corrents la Serra de l'Ave i de Martés. Quan s'acostàvem al Besori ja sentíem les dolçaines que ens amenitzaven el segón avituallament. Ens nutrirem de dàtils, figues seques, albercocs, avellanes...,ens hidratàrem, i buscàrem corrents la baixada al tercer avituallament. Després una espenteta i cap a Alcàsser, pensant en l'esmorzaret i la cerveseta. A la fi ens van donar uns guants i una xaqueta impermeable, de segur que sabien que la propera setmana venia plovent.
Com vam gaudir corrent per les sendes i camins que algun dia van xafar pobladors de l'horta i d'Alèdua, frares, captaires en direcció al monestir... Corrent pels voltants que fins i tot serviren d'amagatall per als sarraïns abans de la seua expulsió. La veritat siga dita es que quant pujàvem "la pòlvora", costera amb molta pendent, no ens vingué al cap ni la nostra rossa estimada.
Hi ha una novel·la "El mut de la campana" de Josep Lozano que parla d'aquest indret. I si vols conéixer sobre els papes valencians, nissaga que feu que durant una època als carrers de Roma es parlara el Valencià, comença a llegir "Borja Papa" de J. Francesc Mira, antropòleg i escriptor valencià que ha creat una combinació de literatura i "gran història" en aquest llibre.
