El diumenge 26-4-2009 vaig córrer la mitja marató de muntanya per la serra de la Font Amarga i Les Salines, situada als termes de Castelló de la Ribera, Manuel i la Llosa de Ranes. L'eixida i l'arribada eren a l'antiga fàbrica de paper situada a la vora del riu Albaida. Hi havien moltes pujades i baixades, per tant, una mica trenca-cames, les pujades no eren molt prolongades, de molta distància, per això no es feu tant dura. El paratge preciós, molt a prop del port de Càrcer, on es junten la Serra Bètica i el Sistema Ibèric. Quan corria per dalt de la serra, a una part es veia La Ribera i a l'altra La Costera, o siga una barrera natural que delimitava perfectament les dues comarques. Em recordava la serra on entrene, on de vegades veig L'Horta a una part i La Ribera a l'altra.
Que bonic es gaudir de l'esport i la natura coneixent a més una mica les parts del teu País, comarques que no son formades per cap tipus d'ordenament administratiu, sinó que venen de temps ancestrals i amb una delimitació quasi natural. Tant de bo seria que les recuperàrem i deixarem de costat les províncies, que sí han sigut creades administrativament, fa quatre dies, i que l'únic que fan es desvertebrar el nostre País, l'antic Regne de València.
Al final de la cursa, a més de la samarreta, taronges, l'entrepà,...em donaren una cervesa sense alcohol. No sé, l'he deixat a la nevera, al costat de la maionesa, no siga cosa que estropeje les meues rosses estimades.
Que bonic es gaudir de l'esport i la natura coneixent a més una mica les parts del teu País, comarques que no son formades per cap tipus d'ordenament administratiu, sinó que venen de temps ancestrals i amb una delimitació quasi natural. Tant de bo seria que les recuperàrem i deixarem de costat les províncies, que sí han sigut creades administrativament, fa quatre dies, i que l'únic que fan es desvertebrar el nostre País, l'antic Regne de València.
Al final de la cursa, a més de la samarreta, taronges, l'entrepà,...em donaren una cervesa sense alcohol. No sé, l'he deixat a la nevera, al costat de la maionesa, no siga cosa que estropeje les meues rosses estimades.
