Ja soc sub 3 hores en marató. En la marató de València del dia 22-2-09 vaig baixar la tant desitjada marca per molts atletes de 3 hores, concretament vaig fer 2:58:10 corrent a un ritme de 4 minuts i 13 segons el kilòmetre. La veritat es que he portat una bona progressió des que vaig fer la primera, en totes arrapant alguns minuts a la baixa, fins a aquesta, la que fa 15.
El millor de tot és haver arribat a la meta molt sencer, i els que han fet alguna marató saben del que estic parlant, amb ganes de fer-ne una altra més endavant. Les sensacions durant la carrera han sigut bones, encara que una mica acollonat pel que podia passar a eixe ritme. Si te'n passes una miqueta ho pots pagar en els últims kilòmetres, quan a l'organisme ja no li queda res, una "pájara" en una marató és molt dura, vols que se't trague la terra.
El pitjor de tot, per a mi, ha sigut l'entrenament, molt exigent. Jo gaudisc molt quan isc a córrer, eixiria tots els dies, el que passa és que per a fer aquest temps, tens que fer algunes eixides de molta qualitat i aquestes solen ser dures. He trobat a faltar la companyia del meu germà, lesionat a l'entrenament, i la d'un company de club que ha començat la carrera amb mi i la mala sort ha fet que es lesionara al kilòmetre 30.
Un bon consell, no deixar la cerveseta de costat. La vespra de la marató vam prendre cerveseta en l'esmorzaret que organitzem per a recollir el dorsal, i de vesprada, en casa, abans de sopar, una reglamentària, que et dona molta tranquil·litat per a passar la nit. Quan vam acabar, a l'edifici Veles e Vents (moltes felicitats pel nom escollit, acostumats a tenir-ne de ben coents ací a València) hi havia moltes "rubies" fresquetes a les taules i alguna que altra als seients, donaven ganes de tirar-se damunt, de les de les taules, clar està, de les altres, un altre dia, em podia entrar "rampa".
El millor de tot és haver arribat a la meta molt sencer, i els que han fet alguna marató saben del que estic parlant, amb ganes de fer-ne una altra més endavant. Les sensacions durant la carrera han sigut bones, encara que una mica acollonat pel que podia passar a eixe ritme. Si te'n passes una miqueta ho pots pagar en els últims kilòmetres, quan a l'organisme ja no li queda res, una "pájara" en una marató és molt dura, vols que se't trague la terra.
El pitjor de tot, per a mi, ha sigut l'entrenament, molt exigent. Jo gaudisc molt quan isc a córrer, eixiria tots els dies, el que passa és que per a fer aquest temps, tens que fer algunes eixides de molta qualitat i aquestes solen ser dures. He trobat a faltar la companyia del meu germà, lesionat a l'entrenament, i la d'un company de club que ha començat la carrera amb mi i la mala sort ha fet que es lesionara al kilòmetre 30.
Un bon consell, no deixar la cerveseta de costat. La vespra de la marató vam prendre cerveseta en l'esmorzaret que organitzem per a recollir el dorsal, i de vesprada, en casa, abans de sopar, una reglamentària, que et dona molta tranquil·litat per a passar la nit. Quan vam acabar, a l'edifici Veles e Vents (moltes felicitats pel nom escollit, acostumats a tenir-ne de ben coents ací a València) hi havia moltes "rubies" fresquetes a les taules i alguna que altra als seients, donaven ganes de tirar-se damunt, de les de les taules, clar està, de les altres, un altre dia, em podia entrar "rampa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada