PRESENTACIÓ

Aquest espai està creat per a poder expressar-se sobre les grans passions a l'esport i a la cervesa, ambdues complementàries, sempre que la segona siga amb moderació (una darrere de l'altra...). En quant a l'esport no se molt bé quina quantitat es pot considerar moderada, quina dosi es la recomanable per a cada tipus d'esport?, amb quina freqüència s'ha de practicar?, amb qui ens hem de comparar per a veure si som moderats o no?. Jo, personalment, pense que no soc gens extremista pel que fa a l'esport, tanmateix, hi ha gent que pensa el contrari. Supose que la gent enganxada a les endorfines sap del que estic parlant.

La meua trajectòria començà amb el karate, taekwondo i tenis, en la meua infància, després vingué el futbol. Ja retirat d'aquest últim esport vaig començar amb la bicicleta de muntanya, després a córrer per a fer fons per a la bici, després vingueren les curses, les mitges maratons, les senceres, d'asfalt i de muntanya, la natació, la bicicleta de carretera, duatlons, triatlons, senderisme, muntanyisme...

Amb la meua experiència esportiva, he pogut comprovar la complementarietat de la cerveseta (amb el diminutiu característic dels valencians, expressant afecte, no tamany) i els diferents tipus d'esport, ja siga pels carbohidrats, com pel fenomen social. Com la gaudíem els meus amics després dels partits de futbol, i ara, com la gaudim en l'esmorzaret després de la bicicleta de muntanya o després de córrer. Com ens ajuda a relaxar-nos una mica el dia abans de la marató, matant els nervis, com la fem servir per a celebrar l'esdeveniment esportiu, ja finalitzat, i en quantes excursions somiem després de la segona cerveseta, la majoria d'elles fetes realtitat.

Bo, ja en parlarem de les virtuts de les rubies i les morenes, i com no, les tostades...