esportambeer

ULTRA TRAIL ANETO 78K 1-8-2009

2009-08-10T13:19:00.005+02:00

A les 11 h. del matí, després de passar el control de material, vam eixir corrent de Benasc cap al massís de l'Aneto. Una cursa de 78 kilòmetres amb una pendent positiva acumulada de 3.500 metres, una carrera d'autosuficiència, sense cap ajuda externa. Havíem de dur tot el material necessari damunt: talla-vents, forro polar, menjar, aigua, pastilles potabilitzadores, manta de supervivència, brúixola, xiulit d'emergència, frontal, mapa, road-book...

La primera part de la cursa fou molt dura fins al coll de Ballivierna (km 19) on passes de 1.138 m fins a 2.732 m. Et falta l'alé pujant per les pedres. Després una baixada molt perillosa fins a l'ibon de Llauset. En la baixada vaig caure i em vaig pegar en la canyella amb un pedra. Un colp dur, se'n va adormir la cama i pensava que me l'havia partit. Falsa alarma, després de cinc minuts em vaig alçar i la cama estava sencera, vaig seguir 2 kilòmetres fins al punt de control i em van curar la ferida, mentre menjava una barreta i cinc dàtils. Una vegada curat, a córrer altra vegada, que tornàvem a pujar el coll de Ballivierna.

En el kilòmetre 30 ja es veien els llamps i escoltàvem els trons, i el que era previsible, al kilòmetre 35 el cel començà a descarregar aigua. Fins al kilòmetre 55 no va deixar de ploure, o siga corrent i caminant, tot mullat. Al punt de control de La Besurta (km 53), miracle, ens van donar un caldet calentet de la marca "Aneto", l'única ajuda externa. No se m'oblidara mai aquest caldet, boníssim. Jo crec que tots el que hem fet la prova, de segur que comprarem aquest caldet. El director de màrqueting d'aquesta marca es un "crack", al kilòmetre 53, de segur que es fregava les mans quan començava a tronar.

Després del caldet, mig tremolant, seguirem la marxa. Quan estàs mullat, si pares una estona, agafes fred. Els últims 25 kilòmetres tot fosc, es feu de nit, al mig dels pirineus. Em vaig posar el frontal i a la marxa. Per la nit la gent ja anava agrupant-se, ja que si et quedes sol i et perds, és una gran putada. La veritat és que era perillós anar per les pedres mullades per la nit. De vegades, quan esvaraves, enfocaves la llum al costat i veies els tallats, notaves l'adrenalina. El més bonic, veure alguna salamandra pel camí, no n'havia vist mai.

Després de 15 hores i 20 minuts vaig arribar a la meta a Benasc. Eren les 2 i 20 de la matinada, i els meus companys d'aventura m'esperaven amb una manteta i tot. La nit de divendres, abans de la prova, sopàrem i ens vam riure molt entre cervesetes (carbohidrats). Jo pensava arribar a les 11, hora del soparet i la cerveseta. Què ingenu!...La cerveseta recuperadora vingué diumenge.

MARATÓ I MITJA CASTELLÓ - PENYAGOLOSA (65 km) 9-5-2009

2009-06-07T21:56:00.005+02:00

Dissabte 9 de maig a les 6 del matí, encara de nit, vam començar a córrer a l'estadi Castalia de Castelló. La veritat que veure al voltant de 1.500 persones a l'eixida, era simptomàtic què no erem els únics bojos que s'havíem alçat a les 3 del matí per estar allí, nosaltres n'erem quatre. Costava creure que anaves a travessar tot el País Valencià des de la costa fins a l'interior. L'itinerari per la Pedra Serra de Borriol, la Bassa de les oronetes, Les Useres, Sant Miquel de les Torrecelles, Xodos, Pla de la Banyadera i Sant Joan de Penyagolosa. El paisatge preciós, vistes impressionants, muntanyes i muntanyes, barrancs, rierols, vegetació, poblets, masos, pedres, moltes pedres...

La primera part vas content, estàs fort, les cames responen a tot el que es fique pel mig, fins que arribes a Les Useres (km 35), on et trobes amb dues sensacions, una, que ja eres a la meitat de la cursa, l'altra, que el pitjor està per vindre. Ací comencen els pelegrins de Les Useres, dóna molt bon rotllo seguir els mateixos passos dels que any rere any mantenen aquesta tradició centenària. En alguna part, corrent, divises el cim del Penyagolosa allà a fer la mà..., dona vertigen veure el que queda. Quan veus algun turó que has de pujar, penses que darrere s'amaga el poble del proper avituallament, quan estàs dalt i no el veus, et quedes fet pols. Vas amunt i avall, més amunt que avall, fins a superar un desnivell positiu de 2.500 metres, i no et pots descuidar quan baixes, ja que hi han moltes pedres, i un pas en fals potser fatal.

Una estampa molt bonica es quan es veu l'ermita de Sant Miquel de les Torrecelles i una altra el poble de Xodos. Els avituallaments són espectaculars per la quantitat de menjar i begudes que hi han, l'organització perfecta, fins i tot hi ha un 3 km abans de finalitzar, a la Banyadera, que va fer que no em deshidratara. Després de l'avituallament de Xodos al km 55 ve la pujada al Marinet, llarga i de molta pendent, vaig pujar molt bé, però em vaig quedar sense líquid al cos, necessitava aigua i encara quedaven 2 o 3 kilòmetres de pujada a la Banyadera, aquestos se'n van fer eterns. A banda de la falta d'aigua, portàvem a l'esquena 60 km. Una vegada hidratat vaig baixar els últims 3 km per unes sendes plenes de trampes, moltes pedres eixint de la terra que et podien fer redolar, fins a la meta a Sant Joan de Penyagolosa.

A la meta no hi havia cerveseta, però si un caldet que em va fer reviscolar després d'una dutxa d'aigua molt freda. Una vegada recuperat vaig anar a buscar la cerveseta, que no estava lluny, com era d'esperar, havent-hi un monestir al costat.

Com em deia un corredor, que també es pelegrí de les Useres: "Aquesta cursa te moments mig bons, roïns, molt roïns i de pitjors". Jo, ja es la segona vegada que la faig i quanta raó té.

Cursa de Muntanya "Font Amarga - Les Salines" 21 km. Castelló de la Ribera 26-4-2009

2009-05-01T20:49:00.001+02:00

El diumenge 26-4-2009 vaig córrer la mitja marató de muntanya per la serra de la Font Amarga i Les Salines, situada als termes de Castelló de la Ribera, Manuel i la Llosa de Ranes. L'eixida i l'arribada eren a l'antiga fàbrica de paper situada a la vora del riu Albaida. Hi havien moltes pujades i baixades, per tant, una mica trenca-cames, les pujades no eren molt prolongades, de molta distància, per això no es feu tant dura. El paratge preciós, molt a prop del port de Càrcer, on es junten la Serra Bètica i el Sistema Ibèric. Quan corria per dalt de la serra, a una part es veia La Ribera i a l'altra La Costera, o siga una barrera natural que delimitava perfectament les dues comarques. Em recordava la serra on entrene, on de vegades veig L'Horta a una part i La Ribera a l'altra.

Que bonic es gaudir de l'esport i la natura coneixent a més una mica les parts del teu País, comarques que no son formades per cap tipus d'ordenament administratiu, sinó que venen de temps ancestrals i amb una delimitació quasi natural. Tant de bo seria que les recuperàrem i deixarem de costat les províncies, que sí han sigut creades administrativament, fa quatre dies, i que l'únic que fan es desvertebrar el nostre País, l'antic Regne de València.

Al final de la cursa, a més de la samarreta, taronges, l'entrepà,...em donaren una cervesa sense alcohol. No sé, l'he deixat a la nevera, al costat de la maionesa, no siga cosa que estropeje les meues rosses estimades.

Marató València 22-2-2009

2009-03-22T19:24:00.002+01:00

Ja soc sub 3 hores en marató. En la marató de València del dia 22-2-09 vaig baixar la tant desitjada marca per molts atletes de 3 hores, concretament vaig fer 2:58:10 corrent a un ritme de 4 minuts i 13 segons el kilòmetre. La veritat es que he portat una bona progressió des que vaig fer la primera, en totes arrapant alguns minuts a la baixa, fins a aquesta, la que fa 15.

El millor de tot és haver arribat a la meta molt sencer, i els que han fet alguna marató saben del que estic parlant, amb ganes de fer-ne una altra més endavant. Les sensacions durant la carrera han sigut bones, encara que una mica acollonat pel que podia passar a eixe ritme. Si te'n passes una miqueta ho pots pagar en els últims kilòmetres, quan a l'organisme ja no li queda res, una "pájara" en una marató és molt dura, vols que se't trague la terra.

El pitjor de tot, per a mi, ha sigut l'entrenament, molt exigent. Jo gaudisc molt quan isc a córrer, eixiria tots els dies, el que passa és que per a fer aquest temps, tens que fer algunes eixides de molta qualitat i aquestes solen ser dures. He trobat a faltar la companyia del meu germà, lesionat a l'entrenament, i la d'un company de club que ha començat la carrera amb mi i la mala sort ha fet que es lesionara al kilòmetre 30.

Un bon consell, no deixar la cerveseta de costat. La vespra de la marató vam prendre cerveseta en l'esmorzaret que organitzem per a recollir el dorsal, i de vesprada, en casa, abans de sopar, una reglamentària, que et dona molta tranquil·litat per a passar la nit. Quan vam acabar, a l'edifici Veles e Vents (moltes felicitats pel nom escollit, acostumats a tenir-ne de ben coents ací a València) hi havia moltes "rubies" fresquetes a les taules i alguna que altra als seients, donaven ganes de tirar-se damunt, de les de les taules, clar està, de les altres, un altre dia, em podia entrar "rampa".

Alcàsser - Besori 25-1-2009

2009-02-01T16:49:00.004+01:00

El Besori (360 m.) es el punt més alt de la serra d'Alèdua, les últimes muntanyes del Sistema Ibèric per la part del sud. Es al terme de Llombai, poble on es troba el monestir de la Santa Creu, casa de novicis dominics, fundat l'any 1544 pel mateix beat i duc de Gandia, Francesc de Borja, després de ser nomenat marqués de Llombai, com tots sabeu, membre de la família valenciana més internacional. El nom de la serra el dona el poble d'Alèdua, poble morisc, situat a la marge esquerra del riu Magre, avui despoblat però encara roman el castell construït a final del segle Xll.

Diumenge passat, el dia 25 de gener, vam fer la cursa Alcàsser-Besori de 33 km. Quasi un centenar de persones eixirem del poliesportiu d'Alcàsser a les 7:30 h. fins al cim del Besori, i tornar, clar està, on estava esperant-nos la cerveseta. Organitzat pel Club Atletisme d'Alcàsser, un dels més dinàmics del País en quant a proves, i també un dels que més atletes presenta a la Marató de València, l'any passat més d'una trentena. Aquesta prova es un gran entrenament per a la marató del cap i casal. Primer, 10 km tranquilets, avituallament, i a pujar per la serra esmentada. Un paratge preciós i una vista privilegiada, divisant al nord la serra Calderona i la d'Espadà, a l'est l'albufera i el mediterrani, cap al sud, el Montduver i el Montgó i en la direcció que anem corrents la Serra de l'Ave i de Martés. Quan s'acostàvem al Besori ja sentíem les dolçaines que ens amenitzaven el segón avituallament. Ens nutrirem de dàtils, figues seques, albercocs, avellanes...,ens hidratàrem, i buscàrem corrents la baixada al tercer avituallament. Després una espenteta i cap a Alcàsser, pensant en l'esmorzaret i la cerveseta. A la fi ens van donar uns guants i una xaqueta impermeable, de segur que sabien que la propera setmana venia plovent.

Com vam gaudir corrent per les sendes i camins que algun dia van xafar pobladors de l'horta i d'Alèdua, frares, captaires en direcció al monestir... Corrent pels voltants que fins i tot serviren d'amagatall per als sarraïns abans de la seua expulsió. La veritat siga dita es que quant pujàvem "la pòlvora", costera amb molta pendent, no ens vingué al cap ni la nostra rossa estimada.

Hi ha una novel·la "El mut de la campana" de Josep Lozano que parla d'aquest indret. I si vols conéixer sobre els papes valencians, nissaga que feu que durant una època als carrers de Roma es parlara el Valencià, comença a llegir "Borja Papa" de J. Francesc Mira, antropòleg i escriptor valencià que ha creat una combinació de literatura i "gran història" en aquest llibre.

No hi pot faltar la cerveseta

2008-12-23T21:44:00.005+01:00

Una de les coses més dolentes que et poden passar, és obrir la nevera i veure que no hi han cerveses, o anar a casa d'un amic i que et diga que no li'n queden, en queda alguna però sense alcohol, si que en te però no està fresca...Errors imperdonables.

Per a què a mi no em passe això, jo utilitze el MRP (Material Requirements Planning), un sistema de planificació de la producció i gestió de stocks. Encara que no produïm, anem a prendre molt seriosament l'abastiment i la gestió de stock. Necessitem una nevera, un rebost i una llista de compra (o crompa). Fixem un mínim de stock, cadascú el que vullga, depenent del seu consum, visites d'amics, amigues (si es una amiga caldria deixar una botelleta de cava o vi blanc, per si de cas), etc. Jo personalment, he fixat el mínim de 6 cerveses. El sistema es el següent, jo tinc dotze cerveses a la nevera i dotze al rebost. Vas consumint fins que en queden només 6, quan agafes la sexta, immediatament, abans de tancar la nevera, vas al rebost i agafes un pack de 6 que posaràs a la nevera, la tanques, i a continuació afegeixes a la llista de compres la paraula màgica "cerveseta". Quan vages al supermercat (amb una freqüència raonable) t'abasteixes de les 6 cerveses que dormiran al rebost. Si la rotació es forta, i no parle del gas de la cerveseta, podríem incrementar el stock mínim o la freqüència de compra. Amb aquest sistema difícilment et quedaràs sense amics.

Si tens molts diners pots utilitzar el Just In Time, o siga, un toc de campaneta i la cerveseta a la mà.

Després diuen que a la Universitat no s'aprén.

Marató de muntanya d'Espadà 14-12-2008

2008-12-15T18:28:00.002+01:00

Encara una mica desfet després d'aquesta marató, dura, com totes. Hem eixit de Sogorb, i corrent per la muntanya, hem anat a buscar la Vall d'Almonacid, després pujant i pujant fins que ens han baixat per a fer una pujada completa al cim d'Espadà. Els bessons de les cames també pujaven. Després hem baixat buscant Almedíxer, una pujadeta i cap a Castellnovo, buscant la meta a Sogorb. Aquesta segona part ha sigut més assequible orogràficament, però no menys dura, ja que les cames van fallant. L'oratge molt bo en general, llevat de quant pujàvem al cim, on ens ha acompanyat un vent del nord fresquet, o gelat millor dit. L'any passat varem córrer una gran part de la prova amb la muntanya nevada, va ser molt bonic.

L'organització mol bona, els avituallaments molt bons i amb molts tipus de menjar, sobretot el codonyat que ens dona molta energia. A la fi, a més de diversos productes de la comarca com l'oli d'oliva verge i la mel, ens han regalat un sac de dormir. Només una falta, i per a mi una mica greu, no hem pogut gaudir de la gran recuperadora, la nostra gran estimada cerveseta a la fi de la prova. Menys mal que dissabte vam carregar una mica de carbohidrats disfressats de "rubia" meravellosa i que després en arribar a casa recuperarem.

Que gran es respirar l'aire pur de la serralada, rodejat de sureres, i no del contaminat, i rodejat d'algú que altre cap de suro.

Mitja marató d'Alzira

2008-11-30T18:45:00.003+01:00

Bon dia, avui a les 10 hem anat a la mitja marató d'Alzira, molt bonica, per cert, i també una mica dura, sobretot a partir del kilòmetre 5 pujant en direcció a la murta fins al 14, després baixadeta. L'organització molt generosa, ens han donat un forro polar, taronges, paquets de pipes i altres productes, un gelat especial, d'aquestos que consumim a l'estiu, però que avui amb el fred i tot l'hem assaborit com si estiguérem a la platja. Ens han oferit un suc de taronja, molt bo i que hem agraït molt, ja que pujant cap a la murta, per l'horta, hem vist molts tarongers amb el seu fruit a punt de collir, i de segur que molts corredors hem pensat de parar una estona i menjar-se'n unes quantes, jo personalment, ho he pensat. Tant de bo seria que no ens pareguera gens especial el suc de taronja, perquè el consumim tots els dies, ja que ens anirien millor les coses, tant per a la salut com per a la nostra economia. Y per a finalitzar, ja estirats els muscles, la gran recuperadora, la nostra beer, la nostra cerveseta, que en aquesta ocasió ha sigut oferida per AMSTEL. Moltes gràcies per esperar-nos, després de 21 kilòmetres i 97 metres.

PRESENTACIÓ

2008-11-27T08:29:00.003+01:00

Aquest espai està creat per a poder expressar-se sobre les grans passions a l'esport i a la cervesa, ambdues complementàries, sempre que la segona siga amb moderació (una darrere de l'altra...). En quant a l'esport no se molt bé quina quantitat es pot considerar moderada, quina dosi es la recomanable per a cada tipus d'esport?, amb quina freqüència s'ha de practicar?, amb qui ens hem de comparar per a veure si som moderats o no?. Jo, personalment, pense que no soc gens extremista pel que fa a l'esport, tanmateix, hi ha gent que pensa el contrari. Supose que la gent enganxada a les endorfines sap del que estic parlant.

La meua trajectòria començà amb el karate, taekwondo i tenis, en la meua infància, després vingué el futbol. Ja retirat d'aquest últim esport vaig començar amb la bicicleta de muntanya, després a córrer per a fer fons per a la bici, després vingueren les curses, les mitges maratons, les senceres, d'asfalt i de muntanya, la natació, la bicicleta de carretera, duatlons, triatlons, senderisme, muntanyisme...

Amb la meua experiència esportiva, he pogut comprovar la complementarietat de la cerveseta (amb el diminutiu característic dels valencians, expressant afecte, no tamany) i els diferents tipus d'esport, ja siga pels carbohidrats, com pel fenomen social. Com la gaudíem els meus amics després dels partits de futbol, i ara, com la gaudim en l'esmorzaret després de la bicicleta de muntanya o després de córrer. Com ens ajuda a relaxar-nos una mica el dia abans de la marató, matant els nervis, com la fem servir per a celebrar l'esdeveniment esportiu, ja finalitzat, i en quantes excursions somiem després de la segona cerveseta, la majoria d'elles fetes realtitat.

Bo, ja en parlarem de les virtuts de les rubies i les morenes, i com no, les tostades...